LA GESTIÓ DELS ASSUMPTES PÚBLICS

        Estem  immersos en un bombardeig d’ informacions sobre escàndols que ens apleguen a través dels distints mitjans de comunicació on el món de la banca, empresarial, sindical, inclús l’església, ... i sobretot  la classe política provoquen  la indignació de la major part de la ciutadania.

   Sorgeixen molts moviments ciutadans demanant als polítics i gestors públics en general més transparència en la gestió i més quota de participació de la ciutadania en les decisions.

  El fet d’haver rebut l’encàrrec de gestionar els interessos públics a través del resultat d’unes urnes (votacions) no implica que eixa gestió encomanada puga confondre’s com si es tractés d’una propietat privada.

     Tal vegada a l’hora de gestionar les coses “públiques”, i més si formem part d’un equip,  s’hauria de recórrer menys al: jo he fet ..., jo he aconseguit ..., els meus treballadors fan..., m’han concedit ..., si no fora per mi..., el meu centre...,

     En definitiva caldria passar d’una gestió “pública” personalista a una més participativa on a més de donar opció a conèixer en profunditat els temes amb una informació transparent  i participar en el debat  es done opció també a decidir sobre els assumptes que afecten o puguen afectar a distintes persones o col·lectius.

       A vegades amb l’excusa de que la gent té ganes que li donen les coses fetes i de que no vol involucrar-se, perquè no té temps, s’aprofita per a incrementar aquestes formes d’intervenció personalista en les decisions i abusant, com he comentat abans, del “yo, mi, me, conmigo,...”

   Si afegim que seria també molt sana la limitació de “mandats” en la gestió de les coses públiques (res publicaes) i evitar en lo possible tant l’acumulació de funcions com mesclar interessos familiars per tal d’evitar caure en possibles prevaricacions podríem caminar a aconseguir unes gestions més participatives i transparents.

     Donant participació, no solament en el debat sinó també en la presa de decisions, s’aconseguirà que els equips en general funcionen i que aquestes decisions puguen assumir-se com a decisions col·lectives amb la força que això té tant per a l’entitat o col·lectiu que es represente en cada cas com per a la resta de persones implicades.

  No hem d’oblidar que les nostres associacions són ja o deuen ser declarades d’utilitat pública i per tant no hauríem de caure en les mateixes errades dels gestors dels sectors públics que provoquen eixa gran indignació ciutadana

     De forma general i progressiva caldria anar abandonant els sistemes de decisions presidencialistes  per anar donant pas a posicions més transparents, participatives i per tant més democràtiques.

En definitiva, en assumptes de gestió pública, caldria anar canviant el “xip” per a pensar més en positiu i menys en possessiu.

 

Joan Durà Esclapez

Secretari de FEVAFA