viernes, 16 de septiembre de 2011

LA NOSTRA UNIÓ ENS FA MÉS FORTS


La batalla contra l’Alzheimer l’hem de guanyar entre tots. Quan s’està lluitant contra el que denominem “l’epidèmia del segle XXI” és necessari l’esforç de tots i a més a més en el mateix sentit per tal de no eixir malparats. No és prou que el Parlament Europeu redacte resolucions dient el que haurien de fer els governs dels paisos membres. No és prou que un pais com el nostre redacte una llei que contemple aspectes per a millorar la qualitat de vida dels nostres malalts d’Alzheimer. Tampoc és prou que els governs autonòmics i locals construisquen i financien. No és prou que es facen esforços per investigar les causes i tal vegada alguns remeis per ralentitzar la malaltia. No és prou tot açò si a cada localitat, a cada comarca no existeix una Associació de Familiars d’Alzheimer. Els familiars de persones que pateixen la malaltia d’alzheimer han vist a nivell local ( per ser més pròxim) la necessitat d’organitzar-se per autoajudar-se i prestar recolzament als afectats per la malaltia. S’unixen perquè saben que les actuacions que volen realitzar i que consideren necessàries no poden realitzar-les plenamente de forma individual. Per poder alcanzar els objectius que es proposem necessitem unir-nos i associar-nos.. Tal vegada podem imaginar que alguna d’aquestes administracions esmentades van fer la tasca que ara cadascuna de les associacions realitzen?
L’administració no pateix l’alzheimer. L’administració no pot conèixer la realitat ni pot disposar de l’experiència que els nostres associats al llarg dels anys en cadascuna de les nostres associacions locals han anat acumulant, amb la seua presa de decisions i amb el seu personal tècnic. El treball realitzat per cadascuna de les seues Juntes Directives locals moltes vegades s’ha vist recompensat amb certs avanços. Aquestos han servit per a que altres associacions tingueren experiències prèvies i això els ha facilitat aplegar als mateixos objectius. Però hem anat oblidant que les experiències ens enriquixen a tots. Que les batalles grans no es guanyen a nivell local. Hem anat oblidant el valor de la unió entre les distintes associacions, ficant el cap baix l’ala i pensant que el centre del món és el melic (ajuntaments, empreses locals, …) i no ens adonem que les lleis, les decisions, … es prenen a un nivell molt, molt més alt. I l’administració no pateix alzheimer. L’administració siga la que siga i del color que siga solamente respon quan enfront té algú que aglutina interessos i a més a més és fort. I sorgí la necessitat d’associar-se també per a fer-se fort davant l’administració (autonòmica i estatal). La necessitat de defensar els interessos i els objectius generals que tenim cadascuna de les associacions locals i/o comarcals a nivell autonòmic (ja que es disposa de plenes competències en matèria de salut i benestar social) fa que la FVAFA siga una ferramenta imprescindible per aglutinar tant els esforços com la força que dóna la unió. Per aglutinar esforços cadascú de nosaltres ha de ser generós i conscient de que hem d’aportar la nostra experiència (la de cada associació) a la nostra federació. I quan parlem d’experiència també ens referim a que l’experiència també ens diu que a vegades hem d’abandonar plantejaments localistes, hem d’aportar idees per a millorar la relació entre associacions, compartir experiències i sobre tot fer que l’organ que ens representa puga sentir-se fort.
És necessària una FEVAFA forta que coordine les activitats conjuntes i les experiències prèvies de cadascuna de les associacions per a la qual cosa s’han format els Grups de Treball del Personal Tècnic on participen més de 25 associacions i així cadascuna de les 5 o 6 comissions elaboraren l’any passat els programes o procediments que s’espera publicar en breu (més de 12 protocols d’actuació per als nostres centres tant pel que respecta al propi malalt com per als familiars) o com el munt de tallers novedosos que s’estan treballant en l’actualitat. No oblidem tampoc el procés de formació que van a iniciar més de vint associacions per tal d’obtenir el Segell de Qualitat d’Inaceps. Pel que fa a les Jornades de Portes Obertes (JPO) encara recordem les últimes en Maig a Guadassuar i ja tenim les properes per a l’1 d’octubre a Cocentaina.


És necessària una FEVAFA forta que forme mitjançant l’organització de Congressos Autonòmics: tots recordem el III a Teulada i s’esta ultimant l’organització del IV a Castelló per al proper 26 de Novembre o les Jornades de Convivències després de les últimes de Castalla ja hem acordat celebrar les properes a Bocairent.

És necessària una FEVAFA forta que ens represente davant les institucions autonòmiques (signant convenis amb Sanitat i Benestar Social), ajuntaments (recolzant a les nostres associacions locals) i altres institucions públiques i privades signant convenis que puguen abastar a totes les nostres associacions (espais de vida, tallers fisioteràpia, assegurances, materials específics per als tallers, ...) i per a les persones que pateixen la malaltia d’Alzheimer (localitzadors), ... i com no la FEVAFA també ens representa davant la CEAFA per a que la nostra veu, la de les 31 associacions que la conformem, aplegue amb força a nivell estatal.

Solament si és forta la nostra federació es conseguirà que la Confederació (CEAFA) siga també forta davant l’administració central reivindicant també els nostres interessos i objectius.
Podrem pensar si allà a tanta altura en què hauran quedat els nostres interessos i objectius que teniem a nivell local. Podrem pensar i seguir pensant, però és clar que la batalla contra l’alzheimer l’hem de guanyar amb l’esforç de tots.

En Joan Durà
Vocal de FEVAFA

No hay comentarios: