MANIFIESTO DÍA MUNDIAL 2015 "Avanzando Juntos"

Manifiesto del Día Mundial del Alzheimer

21 de septiembre 2015

 

“Avanzando juntos”

 

EL PUNTO DE PARTIDA

 

Consensos en los Consejos Interterritoriales

·      Es imprescindible  que los respectivos Consejos Interterritoriales alcancen los acuerdos y consensos necesarios que permitan a millones de personas afectadas por el Alzheimer tener la seguridad de que sus necesidades van a ser atendidas de la misma manera independientemente del ámbito geográfico en el que se encuentre

 

Estrategia de Coordinación Socio-Sanitaria

·      Debe darse el necesario consenso institucional que permita que la Estrategia de Coordinación Socio-Sanitaria llegue a ser realidad

·      Esta Estrategia debe ser uno de los pilares clave sobre los que ha de sustentarse la Política de Estado de Alzheimer que nuestro país necesita y que más de 4,5 millones de personas demandan

 

Investigación

·      Impulsar la investigación científica para conseguir una cura de la enfermedad

·      Incentivar la investigación social para contribuir a mejorar la calidad de vida de las personas afectadas

·      Situar la investigación científica y la investigación social al mismo nivel de relevancia

 

El cuidador, objeto de atención

·      Integrar al cuidador familiar en los protocolos de atención como población de riesgo en cuestiones de salud durante y después de todo el proceso de la enfermedad

 

CONSENSO SOBRE LA ENFERMEDAD DE ALZHEIMER

 

Necesidad de establecer un censo de pacientes

·      Deben ponerse los medios pertinentes que permitan conocer con exactitud el número de personas que conviven con la enfermedad, a través de la elaboración del necesario censo de pacientes, que deberá permitir contextualizar la incidencia real del Alzheimer en el país. Sólo de este modo se podrá comprender el marco de actuación en el que nos movemos.

 

Avanzar hacia el diagnóstico a tiempo

·      La Administración debe dar al Alzheimer el mismo tratamiento preventivo y de detección precoz que a otras enfermedades que han visto notablemente reducidos sus índices de gravedad (disminución del riesgo de mortalidad, mejora de los estándares de calidad de vida de pacientes y cuidadores, y reducción de costes) gracias a una “intervención a tiempo”

 

Capacitación de los agentes socio-sanitarios para favorecer el diagnóstico a tiempo

·      Capacitar y formar a los médicos de Atención Primaria para que puedan identificar los síntomas tempranos de Alzheimer frente a otros síntomas más propios de un envejecimiento normal

·      Favorecer la derivación rápida al especialista en Neurología, para acceder al diagnóstico lo antes posible y antes de que la propia enfermedad evolucione

·      Convertir en realidad la teórica configuración de los grupos interdisciplinares

·      Establecer los mecanismos de comunicación, contacto y coordinación entre los profesionales del sistema sanitario con los profesionales del sistema social

 

Reconocimiento público de los costes de la enfermedad

·      Mientras no se elaboren los oportunos estudios, la Administración debería adoptar el estudio “El coste de la enfermedad de Alzheimer” elaborado por CEAFA, como punto de partida para:

–     Considerar el Alzheimer como una prioridad socio-sanitaria de primer orden en todas sus políticas

–     Avanzar en la definición y elaboración de la Política de Estado de Alzheimer, en tanto que instrumento de abordaje integral del Alzheimer

–     Todo ello, siguiendo las directrices establecidas por la Comisión Europea y la Organización Mundial de la Salud

 

Fomentar la investigación en Alzheimer

·      Incrementar las dotaciones presupuestarias en investigación

·      Coordinación y comunicación entre equipos  investigadores, favoreciendo la investigación en red

·      Facilitar el desarrollo de proyectos de investigación promovidos por entidades privadas, impulsando el establecimiento de sinergias con los centros públicos de investigación

·      Generar políticas proactivas que impulsen y favorezcan  el desarrollo de ensayos clínicos orientados tanto a la prevención como al tratamiento de la enfermedad

·      Optimizar el banco de datos o registro de investigaciones

·      Potenciar el Banco de Cerebros existente y otros bancos de investigación relacionados, mediante acciones de sensibilización y concienciación sobre la importancia de la donación

 

Fomentar la investigación social y las sinergias

·      Es fundamental articular planes de coordinación entre el tejido social de FEVAFA, compuesto por 36 Asociaciones, y los centros asistenciales públicos dependientes de la Administración. De esta forma se pueden articular planes de actuación sobre un mapa autonómico de atención a las demencias. Se pueden crear sinergias y coordinar la asistencia para una aplicación más eficiente de los recursos.

·      Planificación coordinada de nuevos proyectos de investigación, de modo que se puedan extraer conclusiones validadas por las instituciones públicas que puedan guiar a los agentes que actúan o intervienen con las personas afectadas

·      También es crítico desarrollar los estudios de investigación pertinentes sobre las situaciones sociales reales y concretas que genera el Alzheimer y que afectan tanto a los pacientes y a sus familiares como a la sociedad en su conjunto

 

HACIA LA POLÍTICA DE ESTADO DE ALZHEIMER

 

Hacia un modelo de Política de Estado de Alzheimer

·      General. Debe alcanzar a todo el Estado

·      Integradora. Debe contar con todos los niveles de la Administración

·      Global. Debe alcanzar a todos los colectivos vinculados

·      Transversal. Debe alcanzar a todos los ámbitos de necesidad

 

 

·      FEVAFA aplaude la creación del Grupo Estatal de Demencias, apostando por que sea un órgano vivo y activo de promoción de cambio, donde nos vemos representados a través de CEAFA (Confederación Nacional de Asociaciones de Familiares de Personas con Alzheimer). Los objetivos del grupo, que comparten todas las Asociaciones de Familiares, son:

–     Avanzar juntos hacia el abordaje integral del Alzheimer

–     Conseguir una Política de Estado de Alzheimer

 

Juntos podemos!!

 

Valencia, 21 de septiembre de 2015

 

Manifest del Dia Mundial de l'Alzheimer

21 de setembre 2015

 

“Avançant junts”

 

EL PUNT DE PARTIDA

 

Consensos als Consells interterritorials

·      És imprescindible  que els respectius Consells interterritorials aconsegueixen els acords i consensos necessaris que permeten a milions de persones afectades per l'Alzheimer tindre la seguretat que les seues necessitats seran ateses de la mateixa manera independentment de l'àmbit geogràfic en què es trobe

 

Estratègia de Coordinació Soci-Sanitària

·      Ha de donar-se el necessari consens institucional que permeta que l'Estratègia de Coordinació Soci-Sanitària arribe a ser realitat

·      Esta Estratègia ha de ser un dels pilars clau sobre els quals ha de sustentar-se la Política d'Estat d'Alzheimer que el nostre país necessita i que més de 4,5 milions de persones demanden

 

Investigació

·      Impulsar la investigació científica per a aconseguir una cura de la malaltia

·      Incentivar la investigació social per a contribuir a millorar la qualitat de vida de les persones afectades

·      Situar la investigació científica i la investigació social al mateix nivell de rellevància

 

El cuidador, objecte d'atenció

·      Integrar al cuidador familiar als protocols d'atenció com a població de risc en qüestions de salut durant i després de tot el procés de la malaltia

 

CONSENS SOBRE LA MALALTIA D'ALZHEIMER

 

Necessitat establir un cens de pacients

·      Han de posar-se els mitjans pertinents que permeten conéixer amb exactitud el nombre de persones que conviuen amb la malaltia, a través de l'elaboració del necessari cens de pacients, que haurà de permetre contextualitzar la incidència real de l'Alzheimer al país. Només d'aquesta manera es podrà comprendre el marc d'actuació en què ens movem.

 

Avançar cap al diagnòstic a temps

·      L'Administració ha de donar a l'Alzheimer el mateix tractament preventiu i de detecció precoç que a altres malalties que han vist notablement reduïts els seus índexs de gravetat (disminució del risc de mortalitat, millora dels estàndards de qualitat de vida de pacients i cuidadors, i reducció de costos) gràcies a una “intervenció a temps”

 

Capacitació dels agents sociosanitaris per a afavorir el diagnòstic a temps

·      Capacitar i formar als metges d'Atenció Primària perquè puguen identificar els símptomes primerencs d'Alzheimer enfront d'altres símptomes més propis d'un envelliment normal

·      Afavorir la derivació ràpida a l'especialista en Neurologia, per a accedir al diagnòstic com més prompte millor i abans que la pròpia malaltia evolucione

·      Convertir en realitat la teòrica configuració dels grups interdisciplinaris

·      Establir els mecanismes de comunicació, contacte i coordinació entre els professionals del sistema sanitari amb els professionals del sistema social

 

Reconeixement públic dels costos de la malaltia

·      Mentres no s'elaboren els oportuns estudis, l'Administració hauria d'adoptar l'estudi “El cost de la malaltia d'Alzheimer” elaborat per CEAFA, com a punt de partida per a:

-      Considerar l'Alzheimer com una prioritat sociosanitària de primer orde en totes les seues polítiques

-      Avançar en la definició i elaboració de la Política d'Estat d'Alzheimer, en tant que instrument d'abordatge integral de l'Alzheimer

-      Tot això, seguint les directrius establides per la Comissió Europea i l'Organització Mundial de la Salut

 

Fomentar la investigació de l'Alzheimer

·      Incrementar les dotacions pressupostàries en investigació

·      Coordinació i comunicació entre equips  investigadors, afavorint la investigació en xarxa

·      Facilitar el desenvolupament de projectes d'investigació promoguts per entitats privades, impulsant l'establiment de sinergies amb els centres públics d'investigació

·      Generar polítiques proactives que impulsen i afavorisquen  el desenrotllament d'assajos clínics orientats tant a la prevenció com al tractament de la malaltia

·      Optimitzar el banc de dades o registre d'investigacions

·      Potenciar el Banc de Cervells existent i altres bancs d'investigació relacionats, per mitjà d'accions de sensibilització i conscienciació sobre la importància de la donació

 

Fomentar la investigació social i les sinergies

·      És fonamental articular plans de coordinació entre el teixit social de FEVAFA, compost per 36 associacions, i els centres assistencials públics dependents de l'Administració. D'aquesta manera es poden articular plans d'actuació sobre un mapa autonòmic d'atenció a les demències. Es poden crear sinergies i coordinar l'assistència per a una aplicació més eficient dels recursos.

·      Planificació coordinada de nous projectes d'investigació, de manera que es puguen extraure conclusions validades per les institucions públiques que puguen guiar els agents que actuen o intervenen amb les persones afectades

·      També és crític desenrotllar els estudis d'investigació pertinents sobre les situacions socials reals i concretes que genera l'Alzheimer i que afecten tant els pacients i als seus familiars com a la societat en el seu conjunt

CAP A LA POLÍTICA D'ESTAT D'ALZHEIMER

 

Cap a un model de Política d'Estat d'Alzheimer

·      General. Ha d'arribar a tot l'Estat

·      Integradora. Ha de comptar amb tots els nivells de l'Administració

·      Global. Ha d'aconseguir a tots els col•lectius vinculats

·      Transversal. Ha d'arribar a tots els àmbits de necessitat

 

 

 FEVAFA aplaudeix la creació del Grup Estatal de Demències, apostant per que siga un òrgan viu i actiu de promoció de canvi, on ens veiem representats a través de CEAFA (Confederació Nacional d'associacions de Familiars de Persones amb Alzheimer). Els objectius del grup, que comparteixen totes les associacions de Familiars, són:

-        Avançar junts cap a l'abordatge integral de l'Alzheimer

-        Aconseguir una Política d'Estat d'Alzheimer

 

Junts podem!!

 

València, 21 de setembre del 2015

 

 

 

VIST I DIT PEL DR. ALZHEIMER

 

La descripció clàssica de la malaltia d’Alzheimer la va fer el metge alemany Alois Alzheimer  a principis del segle XX. En eixa descripció es referia a una dóna, Auguste Deter, que morí als 55 anys a l’asil que dirigia Alzheimer. El seu espòs la va dur a l’asil quan ja no podia atendre-la a sa casa per un trastorn progressiu de pèrdua de memòria i capacitats, entre elles el llenguatge i la conducta, primer que després es van vore acompanyades d’una ideació d’infidelitat i al·lucinacions. En l’anàlisi del cervell d’Auguste, Alzheimer va descriure, en primer lloc, que el cervell estava molt disminuït de volum (eixa és, atròfia), i, quan mirà algunes parts del cervell al microscopi, descrigué que en la substància gris, acompanyant a les neurones, que n’hi havia poques, hi havia alteracions que consistien en una gran quantitat de plaques senils i madeixes neurofibrilars.

Hui en dia continuen sent eixes alteracions les que defineixen la malaltia des del punt de vista de l’alteració visible en el cervell. Mirat al natural el cervell de les persones que tenen la malaltia d’Alzheimer mostra una disminució de volum (atròfia) i al microscopi es poden detectar tant plaques senils com madeixes neurofibrilars. L’atròfia pot ocórrer  en diverses malalties cerebrals. En cada malaltia sol afectar de manera predominant algunes parts del cervell; en la malaltia d’Alzheimer sol afectar-se en primer lloc i de manera predominant la part del mig, o medial, del lòbul temporal. Les tècniques de neuroimatge cerebral estructural, tant la TAC cerebral com millor la Ressonància Magnètica cerebral, permeten aproximar-se a l’anatomia del sistema nerviós i poden detectar l’atròfia del cervell. Si una persona que pensem que pot tindre la malaltia d’Alzheimer té atròfia cerebral en una Ressonància cerebral o en una TAC cerebral, podem interpretar eixa alteració com confirmatòria del diagnòstic. Si detectem atròfia però no tenim proves d’altres  coses que ens facen pensar en que la persona té Alzheimer no cal que considerem molt fortament la possibilitat del diagnòstic d’Alzheimer perquè moltes altres malalties i condicions poden generar atròfia cerebral, que no sempre és progressiva ni irreversible.

Amb el temps s’ha descobert la composició de les dos marques de la malaltia d’Alzheimer que es detectaven al microscopi. La composició és homogènia: pràcticament cada alteració està composta per una única classe de material, una única substància. Les plaques senils estan formades per una proteïna denominada beta amiloide. Es denomina beta per la manera en que es disposen les seues molècules i amiloide perquè es pot tintar amb els materials que tinten el midó, sucre de la creïlla i altres aliments.  Les madeixes neurofibrilars estan composades per una altra proteïna, de nom tau. La proteïna tau és una proteïna que està present en virtualment totes les cèl·lules, important en les neurones perquè els permet mantindre la forma apropiada i el flux d’aliments i substàncies per l’interior d’elles.  Com passa amb l’atròfia, diverses malalties s’associen a la presència de tau en acúmuls, això sí, no sempre com madeixes sinó també amb altres formes.  Tau demostra que hi ha alguna alteració, però no identifica ben bé quina alteració hi ha.

En canvi, sembla que amiloide beta i plaques senils són una alteració virtualment exclusiva de la malaltia d’Alzheimer. Les plaques d’amiloide es denominen senils perquè es troben en major quantitat i freqüència en cervells de persones majors, més quantitat com més majors són. No és una alteració que passe a totes i cada una de les persones, però està molt relacionada amb l’edat i és més freqüent com major és la persona. Alzheimer ja va donar importància a la seua presència en un cervell d’una persona no tan major. En un primer moment hi havia certa qüestió sobre si les plaques senils eren producte de malaltia o simplement estaven associades a l’envelliment, perquè en persones que s’havien tingut per sanes mentalment fins a la seua mort també es poden trobar plaques senils.  Finalment s’ha pogut aclarir que els fenòmens microscòpics, la generació de plaques senils i madeixes neurofibrilars, van ocorrent en el cervell durant anys abans que la malaltia d’Alzheimer comence a produir disminució de la memòria i altres capacitats de la persona afectada. Per tant, quan es detecten eixos canvis de l’Alzheimer i la persona no s’ha vist afectada és perquè no han ocorregut tots els fenòmens de degeneració que ocorren després del dipòsit d’amiloide; o encara hi ha massa poc amiloide, o les neurones suporten bé la presència d’eixe amiloide, o el conjunt del cervell encara té mecanismes per compensar la pèrdua de neurones que s’ha produït.  En realitat, la malaltia va corcant el cervell a poc a poc fins que arriba un grau que això comença a notar-se.  Les proves que això ocorre així són més evidents en casos de malaltia d’Alzheimer familiar presenil (val a dir, que ocorre abans dels 60 anys). En moltes d’eixes famílies s’han pogut demostrar anomalies genètiques que fan que es produïsca més quantitat d’amiloide i per això són especialment propenses al seu dipòsit en el cervell. Però també en persones majors afectades per l’Alzheimer, amb antecedents familiars del trastorn o sense ells, diverses dades fan pensar ocorren els mateixos fenòmens. En qualsevol cas, sembla clar que els fenòmens de la malaltia van  succeint durant anys abans de que el funcionalment de la persona se’n ressentisca.

Ja es pot detectar actualment en quines persones està produint-se dipòsit d’amiloide, i això es pot fer amb tècniques ja presents en el nostre entorn. La detecció del dipòsit de tau també es pot fer amb alguna d’eixes tècniques i podrà ser igual de possible que la d’amiloide  també en el futur.  Confirmar que una persona té dipòsit d’amiloide al seu cervell quan sembla començar a perdre algunes de les seues capacitats cognitives té tota la rellevància pel diagnòstic segur i precoç. Personalment crec que en uns anys a la majoria de persones a les quals diagnostiquem Alzheimer això s’haurà de fer amb alguna tècnica de detecció d’amiloide, per fer-ho amb seguretat.  Si les alteracions es demostren en persones sense que tinguen cap alteració, podem saber que estan a risc de tindre la malaltia amb el transcurs dels anys.

Per tant, arriba una època on podem saber qui està a risc de patir els terribles efectes de la malaltia d’Alzheimer. Ara només falta aconseguir determinar quines actuacions poden permetre’ns influir en l’evolució del procés de la malaltia d’Alzheimer per poder frenar-lo totalment o de manera parcial. Necessitem saber com evitar que les persones en eixe risc puguen arribar a patir la malaltia d’Alzheimer en tota la seua intensitat. Encara no podem fer això amb seguretat, però alguna idea de què fer en tenim. Sabent com és el trastorn, hem de plantar-li cara i confiar en que el temps on podem influir en ell de manera important estiga ja prop.

 Autor: Dr. Miquel Baquero, Representant del grup de demències

de la Societat Valenciana de Neurologia i Neuròleg del Hospital La Fe de  Valencia

  COMITÉ D’EXPERTS DE FEVAFA

 

FEVAFA SIGUE AVANZANDO

La actual Junta Directiva de La Federación Valenciana de Asociaciones de Familiares de Personas con Alzheimer empezó a caminar el día 9 de enero del año en curso, obviamente los presentes estábamos unos con aires renovados y otros con las ganas de iniciar un periplo con todo el rigor y compromiso que requiere nuestro cometido; la defensa de los derechos de sus miembros, los usuarios y los familiares. Para ello necesitamos  la colaboración de nuestras AFAS, porque es entre todos cuando se consiguen los objetivos, dejando de lado los protagonismos personales y partidistas que puedan enmarañar una labor altruista como la nuestra. Por consiguiente, un principio para ser más efectivos deberá ser la presentación para cubrir las vacantes, ahora existentes en la actual Junta Directiva de la Federación, y poder constituir con mayor eficacia las distintas comisiones que se necesiten para llevar a cabo los proyectos previstos.

En el presente año se celebran Elecciones Municipales, Autonómicas y Generales, lo cual nos permite acercarnos un poco más a los dirigentes de las instituciones de las que depende parte de nuestra subsistencia y alimentar aún más la sensibilidad necesaria que en muchos casos no se percibe; así pues, todos debemos remar en la misma dirección y poner en solfa los recursos habidos y por haber, y con nuestro potencial humano demostraremos a todo el espectro sociopolítico  que JUNTOS PODEMOS.

Abril 2015

José Zamora Pardo

Secretario de FEVAFA  

LA GESTIÓ DELS ASSUMPTES PÚBLICS

        Estem  immersos en un bombardeig d’ informacions sobre escàndols que ens apleguen a través dels distints mitjans de comunicació on el món de la banca, empresarial, sindical, inclús l’església, ... i sobretot  la classe política provoquen  la indignació de la major part de la ciutadania.

   Sorgeixen molts moviments ciutadans demanant als polítics i gestors públics en general més transparència en la gestió i més quota de participació de la ciutadania en les decisions.

  El fet d’haver rebut l’encàrrec de gestionar els interessos públics a través del resultat d’unes urnes (votacions) no implica que eixa gestió encomanada puga confondre’s com si es tractés d’una propietat privada.

     Tal vegada a l’hora de gestionar les coses “públiques”, i més si formem part d’un equip,  s’hauria de recórrer menys al: jo he fet ..., jo he aconseguit ..., els meus treballadors fan..., m’han concedit ..., si no fora per mi..., el meu centre...,

     En definitiva caldria passar d’una gestió “pública” personalista a una més participativa on a més de donar opció a conèixer en profunditat els temes amb una informació transparent  i participar en el debat  es done opció també a decidir sobre els assumptes que afecten o puguen afectar a distintes persones o col·lectius.

       A vegades amb l’excusa de que la gent té ganes que li donen les coses fetes i de que no vol involucrar-se, perquè no té temps, s’aprofita per a incrementar aquestes formes d’intervenció personalista en les decisions i abusant, com he comentat abans, del “yo, mi, me, conmigo,...”

   Si afegim que seria també molt sana la limitació de “mandats” en la gestió de les coses públiques (res publicaes) i evitar en lo possible tant l’acumulació de funcions com mesclar interessos familiars per tal d’evitar caure en possibles prevaricacions podríem caminar a aconseguir unes gestions més participatives i transparents.

     Donant participació, no solament en el debat sinó també en la presa de decisions, s’aconseguirà que els equips en general funcionen i que aquestes decisions puguen assumir-se com a decisions col·lectives amb la força que això té tant per a l’entitat o col·lectiu que es represente en cada cas com per a la resta de persones implicades.

  No hem d’oblidar que les nostres associacions són ja o deuen ser declarades d’utilitat pública i per tant no hauríem de caure en les mateixes errades dels gestors dels sectors públics que provoquen eixa gran indignació ciutadana

     De forma general i progressiva caldria anar abandonant els sistemes de decisions presidencialistes  per anar donant pas a posicions més transparents, participatives i per tant més democràtiques.

En definitiva, en assumptes de gestió pública, caldria anar canviant el “xip” per a pensar més en positiu i menys en possessiu.

 

Joan Durà Esclapez

Secretari de FEVAFA

ENVELLIR, UN PROCÉS NATURAL I PROGRESSIU

ENVELLIR, UN PROCÉS NATURAL I PROGRESSIU.

LA JOVENTUT, MALALTIA QUE ES CURA AMB EL TEMPS.

 

Com tota la gent ja sabem  L’Alzheimer és ja una realitat catalogada a  tots el àmbits del món socio sanitari com a l’epidèmia del segle XXl.

 
Sembla que el polítics no saben prioritzar ni saben vore més enllà del seu entorn més immediat. Si ho feren sabrien que “adelantar-se” a l’Alzheimer, seria INVERTIR, tant des del punt de vista socio sanitari com del econòmic. Quants malsons ens estalviariem i quants diners guanyariem!!

 Així, jo em plantege , que si començarem per sensibilitzar, informar i formar els més menuts, acabariem tenint una societat preparada per afrontar la realitat.

Donat que un dels objectius generals de l’escola és “preparar per a la vida”, cal plantejar-se què es pot fer des de l’escola per afrontar aquesta situació.

 Cal  plantejar-se tres premises molt clares:

-      Informar.  L’escolarització obligatòria és universal i a través d’aprenentatges significatius es tractaria que tots els menors pogueren estar informats.

 

-      Sensibilitzar. En tractar-se d’una malaltia on va a entrar en joc molt la càrrega afectiva s’ha de treballar aquesta informació d’una forma molt significativa i apropiada  a l’edat del menor.

-      Formar. S’ha de  planificar molt  bé la progressió en la que s’ha d’introduir cada procés i cada concepte tenint en compte la capacitat d’analitzar i relacionar la informació ajustant-la al procés evolutiu de l’alumnat.

Des d’ací jo anime  totes les associacions a que entren a les escoles i donen a conèixer el material del que disposem a FEVAFA.

Tambè , dir-vos que és difícil arribar a transmetre el missatge  QUE VOLEM perquè vivim en una societat on la cultura que impera és la cultura de     “la joventut” i hem d’educar donant a conèixer les distintes etapes de la vida: infantesa, maduresa i vellesa.

Centrant-me en la vellesa, a continuació exposaria el següent fonament:

Envellir és un procés natural i progressiu. Des que naixem el cos i la ment no deixen de canviar. Al llarg de la vida passem per diferents etapes, i en cadascuna d’elles vivim noves experiències tant personals com de l’entorn.

La vellesa és l’última etapa de la vida, una etapa per a viure també intensament,  amb ànim i optimisme, però malauradament no estem educats per a afrontar l’envelliment de manera positiva i saludable.

Tot i que a la majoria ens agradaria arribar a vells, i en bones condicions físiques i mentals, dediquem poc de temps a plantejar-nos què hem de fer per a aconseguir-ho i com volem viure l’última fase de la nostra vida, ja que ens sembla que eixos anys encara queden lluny.

Des de menuts ens eduquen per a viure en societat, per a complir les normes, per a ser productius... I què passa quan deixem de ser productius per a la societat, quan les capacitats físiques ens impedixen relacionar-nos còmodament amb l’entorn i, en el pitjor dels casos, les capacitats mentals ens allunyen de tot allò que ha estat la nostra vida? Davant d’estes qüestions només se m’acut pensar que la vellesa és el tema pendent d’esta societat, i més quan les dades ens indiquen que l’esperança de  vida és cada volta major i l’índex de natalitat menor.

Educar-nos per a viure una vellesa activa i satisfactòria ens ajudaria molt a comprendre els nostres vells, tant els que  estan bé de salut com els que no, ens ajudaria a tractar-los amb més empatia, i a certs problemes de la vellesa buscaríem solucions d’inclusió i  no d’exclusió, i sobretot els tractaríem amb més afecte. L’educació per a una vellesa activa i satisfactòria també ajudaria a retardar en la majoria dels casos els símptomes de l’Alzhèimer i a conviure millor amb la malaltia.

Aleshores, des de FEVAFA ,sempre hem volgut implicar tots els sectors de la població en el nostre projecte, precisament per això, per no fer de la vellesa una etapa d’exclusió, i per no fer un tabú d’una malaltia que cada vegada és més freqüent.

Una vegada més, us anime a treballar per a SENSIBILITZAR,INFORMAR i  FORMAR la població escolar.

TOTES les Associacions JUNTES, incidint cap el mateix objectiu, HO ACONSEGUIREM.

 

 

Maria Olmos Camarasa

Vicepresidenta de FEVAFA