Estem immersos en un bombardeig d’ informacions sobre
escàndols que ens apleguen a través dels distints mitjans de comunicació on el
món de la banca, empresarial, sindical, inclús l’església, ... i sobretot la classe política provoquen la indignació de la major part de la
ciutadania.
Sorgeixen molts moviments ciutadans demanant als polítics i gestors
públics en general més transparència en la gestió i més quota de participació de
la ciutadania en les decisions.
El fet d’haver rebut l’encàrrec de gestionar els interessos públics a
través del resultat d’unes urnes (votacions) no implica que eixa gestió
encomanada puga confondre’s com si es tractés d’una propietat privada.
Tal vegada a l’hora de gestionar les coses
“públiques”, i més si formem part d’un equip,
s’hauria de recórrer menys al: jo he fet ..., jo he aconseguit ..., els
meus treballadors fan..., m’han concedit ..., si no fora per mi..., el meu
centre...,
En definitiva caldria passar d’una gestió “pública”
personalista a una més participativa on a més de donar opció a conèixer en
profunditat els temes amb una informació transparent i participar en el debat es done opció també a decidir sobre els
assumptes que afecten o puguen afectar a distintes persones o col·lectius.
A vegades amb l’excusa de que la
gent té ganes que li donen les coses fetes i de que no vol involucrar-se,
perquè no té temps, s’aprofita per a incrementar aquestes formes d’intervenció
personalista en les decisions i abusant, com he comentat abans, del “yo, mi, me,
conmigo,...”
Si afegim que seria també molt sana la limitació de “mandats” en la
gestió de les coses públiques (res publicaes) i evitar en lo possible tant
l’acumulació de funcions com mesclar interessos familiars per tal d’evitar
caure en possibles prevaricacions podríem caminar a aconseguir unes gestions
més participatives i transparents.
Donant participació, no solament en el debat
sinó també en la presa de decisions, s’aconseguirà que els equips en general
funcionen i que aquestes decisions puguen assumir-se com a decisions col·lectives
amb la força que això té tant per a l’entitat o col·lectiu que es represente en
cada cas com per a la resta de persones implicades.
No hem d’oblidar que les nostres associacions són ja o deuen ser
declarades d’utilitat pública i per tant no hauríem de caure en les mateixes
errades dels gestors dels sectors públics que provoquen eixa gran indignació
ciutadana
De forma general i progressiva caldria
anar abandonant els sistemes de decisions presidencialistes per anar donant pas a posicions més transparents,
participatives i per tant més democràtiques.
En definitiva, en assumptes de gestió
pública, caldria anar canviant el “xip” per a pensar més en positiu i menys en
possessiu.
Joan Durà Esclapez
Secretari de FEVAFA
