ENVELLIR, UN PROCÉS NATURAL I
PROGRESSIU.
LA JOVENTUT, MALALTIA QUE ES CURA AMB
EL TEMPS.
Com tota la gent ja sabem
L’Alzheimer és ja una
realitat catalogada a tots el àmbits del
món socio sanitari com a l’epidèmia del segle XXl.
Sembla que el polítics no saben prioritzar ni saben vore
més enllà del seu entorn més immediat. Si ho feren sabrien que “adelantar-se” a
l’Alzheimer, seria INVERTIR, tant des del punt de vista socio sanitari com del
econòmic. Quants malsons ens estalviariem i quants diners guanyariem!!
Donat que un dels objectius generals de l’escola és
“preparar per a la vida”, cal plantejar-se què es pot fer des de l’escola per
afrontar aquesta situació.
Cal plantejar-se tres premises molt clares:
- Informar. L’escolarització obligatòria és universal i a través
d’aprenentatges significatius es tractaria que tots els menors pogueren estar
informats.
- Sensibilitzar. En tractar-se d’una malaltia
on va a entrar en joc molt la càrrega afectiva s’ha de treballar aquesta
informació d’una forma molt significativa
i apropiada a l’edat del menor.
- Formar. S’ha de planificar molt bé la progressió en la que s’ha d’introduir
cada procés i cada concepte tenint en compte la capacitat d’analitzar i
relacionar la informació ajustant-la al
procés evolutiu de l’alumnat.
Des d’ací jo anime totes les associacions a que entren a les
escoles i donen a conèixer el material del que disposem a FEVAFA.
Tambè , dir-vos que és difícil arribar a transmetre el
missatge QUE VOLEM perquè vivim en una
societat on la cultura que impera és la cultura de “la
joventut” i hem d’educar donant a conèixer les distintes etapes de la vida:
infantesa, maduresa i vellesa.
Centrant-me en la vellesa, a continuació exposaria el següent fonament:
Envellir és un procés
natural i progressiu. Des que naixem el cos i la ment no deixen de canviar. Al
llarg de la vida passem per diferents etapes, i en cadascuna d’elles vivim
noves experiències tant personals com de l’entorn.
La vellesa és l’última
etapa de la vida, una etapa per a viure també intensament, amb ànim i optimisme, però malauradament no
estem educats per a afrontar l’envelliment de manera positiva i saludable.
Tot i que a la
majoria ens agradaria arribar a vells, i en bones condicions físiques i
mentals, dediquem poc de temps a plantejar-nos què hem de fer per a
aconseguir-ho i com volem viure l’última fase de la nostra vida, ja que ens
sembla que eixos anys encara queden lluny.
Des de menuts
ens eduquen per a viure en societat, per a complir les normes, per a ser
productius... I què passa quan deixem de ser productius per a la societat, quan
les capacitats físiques ens impedixen relacionar-nos còmodament amb l’entorn i,
en el pitjor dels casos, les capacitats mentals ens allunyen de tot allò que ha
estat la nostra vida? Davant d’estes qüestions només se m’acut pensar que la
vellesa és el tema pendent d’esta societat, i més quan les dades ens indiquen
que l’esperança de vida és cada volta
major i l’índex de natalitat menor.
Educar-nos per a
viure una vellesa activa i satisfactòria ens ajudaria molt a comprendre els
nostres vells, tant els que estan bé de
salut com els que no, ens ajudaria a tractar-los amb més empatia, i a certs
problemes de la vellesa buscaríem solucions d’inclusió i no d’exclusió, i sobretot els tractaríem amb
més afecte. L’educació per a una vellesa activa i satisfactòria també ajudaria
a retardar en la majoria dels casos els símptomes de l’Alzhèimer i a conviure
millor amb la malaltia.
Aleshores, des de FEVAFA ,sempre hem volgut implicar tots
els sectors de la població en el nostre projecte, precisament per això, per no
fer de la vellesa una etapa d’exclusió, i per no fer un tabú d’una malaltia que
cada vegada és més freqüent.
Una vegada més, us anime a treballar per a
SENSIBILITZAR,INFORMAR i FORMAR la
població escolar.
TOTES les Associacions JUNTES, incidint cap el mateix
objectiu, HO ACONSEGUIREM.
Maria Olmos Camarasa
Vicepresidenta de FEVAFA
